28 ene. 2018

Per què no pot haver-hi un altre candidat

El president Carles Puigdemont és el candidat proposat per a la investidura per part de la majoria republicana al Parlament de Catalunya. Ell representa la continuïtat amb la legislatura anterior, que tan important ha estat per plasmar les reivindicacions catalanes, i la seva pròpia persona és la garantia de que l'estat espanyol no se'n sortirà amb la seva: trencar i esmicolar el moviment independentista català. El nostre president encarna la superació del 155 per la via de la dignitat democràtica i ell -i només ell- pot jugar aquest paper davant la violència de l'aparell de l'estat. Un altre candidat seria una derrota del moviment republicà, i posaria en qüestió la unitat del conjunt del catalans (d'aquells que ho són i han decidit ser-ho lliurement) a l'entorn d'un objectiu compartit: la creació d'un nou país lliure i respectuós amb els seus ciutadans.
Així doncs, ens hauríem d'anar acostumant al bloqueig de l'autonomia. Si el president Puigdemont no pot ser investit president, no ho serà cap altre. Llavors, hauran de ser els governants espanyols els que desencallin la situació convocant noves eleccions, la qual cosa posarà encara més de manifest la fallida del sistema institucional espanyol. Si ells han decidit resoldre un problema polític mitjançant l'aplicació de les lleis, que siguin ells els que suportin les conseqüències de la seva aposta. Tenir una autonomia desnacionalitzada, un govern de la Generalitat sucursal del de Madrid no és una aspiració gaire engrescadora, i és precisament això el que volen els espanyols tant d'allà com d'aquí. I és això el que tindrem si el Sr. Puigdemont no és investit com a president en els propers dies.
Qui vol tornar a la dinàmica de les lleis catalanes suspeses pel TC? Qui vol tornar a defensar patèticament l'ús de la llengua catalana a l'escola davant de la "llengua comuna" que tothom coneix? Qui vol tornar a sentir que som fenicis, egoistes, insolidaris, lladres, que només mirem per la pela? Qui vol tornar a les inversions que mai no s'executen? Qui vol tornar a ésser detingut per adreçar-se en català als guàrdies civils de l'aeroport de Barcelona? Qui vol tornar al 3% i als tripijocs amb els governs de Madrid? Qui vol, en definitiva, una autonomia que no és autònoma, amb els comptes intervinguts i sense poder portar a terme cap iniciativa política?
La nostra república, basada genuïnament -i no falsament com el seu regne- en els valors de la Il·lustració, suposa un anhel superior que ha d'ignorar les juguesques polítiques de curta volada. Ens hem de prendre seriosament la nostra decisió d'arribar a ser república, i mostrar-nos ferms en aquest desig que ens il·lusiona per deixar enrere un estat podrit per la corrupció i el clientelisme.

* La darrera resolució del Tribunal Constitucional és un altre despropòsit jurídic que posa en qüestió la separació de poders a Espanya. El TC, que només havia d'admetre a tràmit o no la petició del govern espanyol de que no se celebrés el ple d'investidura per elegir Carles Puigdemont president de la Generalitat, s'ha extralimitat notòriament en les seves atribucions fins al punt de dir quines són les condicions que ha complir el candidat. Trepitja l'autonomia del Parlament de Catalunya, el reglament de la cambra i la capacitat decisòria dels membres de la mesa. Trepitja l'estat de dret en nom de l'estat de dret! Això sembla més una república bananera que un país de la Unió Europea. Ells fan les lleis i quan no els agrada els seus efectes, les contorsionen fins al punt de deformar-les i anorrear-les... Aixo sí, amb l'aval del Tribunal Constitucional, que cada vegada més sembla un ministre submís i obedient del govern espanyol. I a sobre tenen les penques d'invocar la llei. Ara sóc jo el que crido: LLEI, LLEI, LLEI!!!!

Visca la República catalana!
Visca Catalunya lliure!

No hay comentarios:

Publicar un comentario