25 may. 2018

Nació espanyola... imposada!

Acabo de llegir un article del Sr. Francesc de Carreras a El País. Fa esment a una conferència del Sr. Alfonso Guerra sobre la nació espanyola. I tots dos es proclamen patriotes espanyols però no nacionalistes. Tots dos critiquen, això sí, el nacionalisme català que és el pitjor que pot haver-hi en política a Europa i al món. Guerra i Carreras diuen el mateix que diu un nacionalista català como jo, el que passa que allà on jo dic Catalunya i catalans, ells diuen Espanya i espanyols. Així de senzill, malgrat que no vulguin reconèixer-lo. Anem a pams.
Diu C. que la seva concepció de nació és la que se'n desprèn dels valors de la Revolució Francesa i es fa seguidor de l'abat Sièyes: la nació està formada per tots el ciutadans francesos sota una mateix llei. Quina troballa més estupenda! Jo m'hi apunto. La nació catalana està formada per tots el ciutadans catalans sota una mateixa llei. Oi que ha estat senzill?... ja hem resolt el problema. Però llavors vindrà el Sr. G. i el Sr. C. i diran que molta gent que viu a Catalunya no vol pertànyer a la nació catalana, sinó que volen pertànyer a la nació espanyola, bla, bla, bla. Vaja.... llavors jo dic que, si ampliem el focus, a Espanya hi ha molta gent (almenys a Catalunya) que no vol pertànyer a la nació espanyola, sinó a la catalana. I és en aquesta dinàmica que els patriotes queden retratats per la feblesa dels seus arguments. Perquè Sièyes (i d'altres pensadors polítics de la primera fornada revolucionària europea) contemplaven que els francesos s'afegirien al concepte de nació que ells proposaven de forma voluntària perquè, qui voldria romandre a l'Ancien Régime? No tenien en compte les minories lingüístiques i culturals que hi havia al si de França i, per això, les escoles franceses rebien els seus estudiants dient: "Soyez propre, parlez français". Pot haver-hi un missatge més nacionalista? Si la nació francesa (o espanyola) no es basava en la identitat, perquè les escoles i l'Estat francès en el seu conjunt s'han entestat a fer francesos? "Parlez français", segueixen insistint amb la complaença de l'abat Sièyes. Malgrat que no el vulguin reconèixer, per a ells també era important la identitat i les polítiques que la reforçaven. És la base de l'estat-nació a tot Europa. Però, què es pensen els Srs. C. i G., que els catalans ens mamem el dit i no veiem les coses com són! Que no veiem que sota les grans paraules que escupen contra nosaltres, no hi ha el desig de refermar la identitat espanyola sota una llengua i una bandera igual que a la resta del món? Ai, però si això ho diem els catalans, la fiscalia còrrer a denunciar-nos per delictes d'odi. Aquesta és la gran diferència: Ells tenen un estat i nosaltres no!
Diu C. "La nación de los revolucionarios franceses eran, pues, los franceses mismos, allí residía la soberanía nacional, el fundamento popular del poder, esta es la idea francesa de nación."
I...?
Jo dic el mateix: La nació dels sobiranistes catalans són, doncs, els catalans mateixos,...bla, bla. Cap problema. La qüestió de la identitat vindrà després, com ha vingut després en el cas francès, espanyol, etc. Per què els catalans hem de ser diferents? Només perquè C. i G. no accepten el concepte de nació catalana. Quan els encalces i els posen davant tota la legislació identitària (com no pot ser d'altra manera!) que despleguen els estats, llavors et diuen que es fruit de la llei. Una llei que a nosaltres se'ns imposa i que ells la gaudeixen perquè referma la seva identitat. I jo dic, contra tots ells, que hi ha una nació espanyola i també hi ha una nació catalana, i que si la nació catalana posa èmfasi en els seus trets identitaris (més que d'altres) és perquè la seva identitat està en perill, perquè sense estat propi es veu contínuament amenaçada per una nació amb estat que imposa les seves lleis pel joc de majories. Volen que parlem la nostra llengua en la intimitat o que sigui un "patois", però sense assumir mai que sigui l'expressió natural d'una nació minoritària i minoritzada dins de l'Estat espanyol. Per al catalans l'única sortida que ens deixen és la mort agònica de la nostra llengua i cultura. Ens acceptaran com a membres de la nació espanyola únicament quan deixem de ser catalans. Vet aquí la seva contradicció! Una nació que deixa fora a una part del ciutadans que diuen representar. La seva igualtat de drets és més aviat la uniformització, tots els espanyols tenen el deure de parlar espanyol: No sona això un pèl nacionalista? Especialment, per a aquells que no tenen com a llengua mare l'espanyol...
Que un polític retirat sigui simplista en els seus plantejaments sobre aquesta qüestió, no em sorprèn. Però que tot un professor i catedràtic d'universitat doni uns arguments tan barroers i tan superats per la història, és, si més no, il·lustratiu del ínfim nivell que té l'acadèmia espanyola en constitucionalisme. Tot un desastre!
Sí, perquè la nació -si volem que s'adigui al concepte tradicional- no només és i ha de ser una adscripció voluntària, sinó que a més ha de reflectir la diversitat lingüística i cultural dels seus ciutadans, però en el cas espanyol s'expressa en una llengua i assumeix una cultura que bandeja a la resta de llengües i cultures que també tenen els seus drets com a minories.
A Espanya, simptomàticament, la Revolució Francesa mai no va triomfar. I si la successives revolucions van anant introduint el liberalisme a Espanya, mai va tenir la honestedat intel·lectual i el rigor programàtic que va tenir a França, el model a seguir. El pes de la religió i la tradició ho va impedir. Diríem que les coses van canviar per a què seguissin manant els mateixos d'abans... Una premissa que s'ha acomplert ja masses vegades durant la història d'Espanya. Però els liberals espanyols (d'ahir i d'avui) sí que van comprar tot allò que la RF posava al seu abast per anorrear a les minories. Durant segles han estat incapaços de crear un espai democràtic i de respecte per les minories. Qualsevol pot mirar la història d'Espanya d'època contemporània i veurà fins a quin punt el que dic és cert. Això no és poesia, és una realitat. I la nació catalana va néixer per certificar aquest fracàs. I seguim en la lluita...

No hay comentarios:

Publicar un comentario