Política catalana per a extraterrestres

Després de les eleccions regionals (o autonòmiques, o nacionals, segons qui ho digui) del 28 de novembre i dels tràmits previstos, avui ha estat investit pel Parlament de Catalunya el president de la Generalitat en la persona del senyor Artur Mas (CiU). De vegades m'imagino com podria explicar-li breument a un amic de les antípodes en què consisteix la politica catalana. En efecte, imaginem que ens visita un extraterrestre (E.T.) i ens pregunta: Quina és la realitat política del vostre país? Llavors respondríem una cosa així:

a) Hi ha un partit de centre-dreta (CiU) que ara governarà el país amb el suport de 62 escons dels 135 que hi ha al Parlament. No té majoria absoluta, però sí suficient per governar en solitari.

b) El segon partit, centre-esquerra (PSC) s'ha quedat amb 28 escons, la qual cosa vol dir que té menys de la meitat que el primer. Molta diferència per a ésser el segon.

Fins aquí tot normal. Però com que Catalunya és una nació sense estat propi -o dit d'una altra manera, és una regió espanyola amb ínfules d'Estat-, la típica divisió partidista esquerra-dreta, s'ha de completar amb una visió nacionalista-no nacionalista. Conseqüència: el sistema de partits esdevé un lloc de miralls a quatre bandes:

c) Al partit de centre-dreta català (CiU) se li oposa un altre partit de centre-dreta espanyol (PPC) que ha obtingut 18 escons i és el tercer partit del país.

d) El partit de centre-esquerra català (PSC) està aliat amb el partit de centre-esquerra espanyol (PSOE), la qual cosa fa que el primer sigui un partit amb "dues ànimes": una de catalana i una d'espanyola. Com que últimament el PSC ha sigut més "català", ha sorgit un altre partit que és de centre-esquerra (?) també, però més espanyol: Ciutadans de Catalunya (C's) que ara té 3 escons.

e) Hi ha un partit d'esquerres només d'àmbit català (allò de "Països Catalans" el deixarem per a un altre dia) que propugna la indepèndencia de Catalunya de la resta d'Espanya i es diu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 10 escons. Com que últimament ha estat poc "independentista", ha sorgit un altre partit encara més independentista que els independentistes: Solidaritat Catalana per a la Independència (SI) amb 4 escons. I embolica que fa fort.

f) Finalment, i per acabar-lo d'adobar, encara existeix un partit d'esquerra pura i dura, hereu de l'esquerra tradicional comunista i amb vinculacions amb els comunistes espanyols, però alhora molt catalanista també. Com que aplega tantes coses al seu si (comunistes, esquerra catalanista, ecosocialistes, ecologistes, verds, anti-americanistes, anti-sistema, més anti-americanistes etc. etc.) col·lecciona lletres, una rere l'altra i per això es diu: ICV-EUiA, amb 10 escons.

Per tant, ara al Parlament tenim representats 7 partits per a una població de 7,5 milions de habitants, la qual cosa no està gens malament: un partit per cada milió d'habitants. Quin embolic! Resumint:

1 partit gran: CiU (62) = centre-dreta nacionalista autonomista o independentista (depèn quan i on),

2 de mitjans: PSC (28) = centre-esquerra espanyolista o catalanista (depèn quan i on), i PPC (18) = centre-dreta espanyolista.

2 de petits: ERC (10) = esquerra independentista, i ICV-EUiA (10) = esquerra + ultra-esquerres

2 d'ultrapetits: SI (4) = independentista + ultra-catalanistes, i C's (3) = espanyolista + ultra-espanyolistes

I així podem anar dividim més i més. Cada partit gran/mitjà té el seu «partit-furóncol» o «partit-gra-al-cul» petit/ultrapetit. Així p. ex.: CiU (el gran partit catalanista-nacionalista) té com a competidor en aquest terreny ERC (partit catalanista-nacionalista-independentista) que alhora competeix amb SI (partit catalanista-nacionalista-independentista-soberanista). Tots són la mar de nacionalistes i fins i tot caguen "català", però entre ells es barallen per saber quin és el més català de tots. És de bojos!

Això demostra la incapacitat dels primers per aglutinar a aquells sectors més radicalitzats o més puristes que tiren cap a una banda (+ espanyols, + dretans) o cap a l'altra (+ catalans, + esquerrans). De vegades he sentit a dir que els partits catalans estan allunyats de la realitat. No és cert. Són un reflex de la societat, com passa a tot el món democràtic i aquestes darreres eleccions ho han tornat a demostrar. L'eclosió de partits és un indicador del descontentament de la població (o almenys d'una part) i posa en evidència que hi ha qüestions bàsiques no resoltes (o malament resoltes) i cal pensar a resoldre-les quant abans millor.