18 dic. 2010

Himne de batalla

Sempre hem defensat en aquest bloc la música. La música és una de les creacions més elevades de l'home i, sens dubte, el cristianisme li donà una empenta de força durant el segle XVI en introduir-la a la celebració litúrgica. No és casualitat que M. Luther fos un gran creador d'himnes i un enamorat de la música. Un altre dia parlarem dels seus himnes, com per exemple Ein Feste Burg ist unser Gott, autèntic cant de victòria del cristianisme davant les hosts papistes del moment.
Ara vull parlar del que potser és el millor himne cristià de tots els temps. Es diu Battle hymn of the Republic (1862), la lletra fou escrita per Julia Ward Howe tot usant la música d'una cançó abolicionista que es deia "John Brown's Body". És una meravella. Simbolitza la lluita del poble americà, dels "yankees", per assolir la llibertat i, sobretot, la igualtat de tots els seus ciutadans durant la guerra civil americana. Una guerra de la qual el públic espanyol té poca informació, però que forma, conforma i reforma la mentalitat dels Estats Units, capaços d'anar a una guerra civil per defensar un model de país (federalisme enfront de confederalisme) i societat (formada per ciutadans iguals davant la llei i no per esclaus i lliures separats).
Les referències al text bíblic són continues, la qual cosa s'explica perquè no hi ha cap text al món més antiracista, més exigent envers l'home que les Sagrades Escriptures. Recordeu que Déu no fa acepció de persones (Ro. 2:11). Només vull que el sentiu, i penseu que és fruit de la fe cristiana. Així, quan un setciències com Bertrand Russell us vingui i us digui que la religió no ha fet res de bo, li podreu respondre: "Com que no? I aquest himne?, i aquesta lletra que transpua grandesa, glòria i transcèndencia per tots cantons?

"Els meus ulls han albirat la glòria de l'arribada del Senyor,
Vagarejant per la vinya on el raïm de la ira s'emmagatzema,
ha desfermat el llamp funest de la seva ràpida, terrible espasa.
La seva veritat continua marxant!
Enmig de la bellesa dels lliris va néixer Crist, a l'altra banda del mar,
Amb glòria al seu si que ens transfigura a tu i a mi,
Tal i com Ell va morir fent la gent santa, permetre'ns morir fent la gent lliure,
Mentre Déu continua marxant!"

I quan et preguntin, quina és la diferència que hi ha entre el cristianisme i el papisme, respon: la mateixa, per exemple, que hi ha entre els Estats Units i Mèxic. La diferència que hi ha entre una nació com Déu mana i un guirigall mafiós ofegat en sang. Oi, que m'entens?

No hay comentarios:

Publicar un comentario