der Teuffel bescheißen

És aquesta una expressió que sovinteja en els escrits de D. M. Luther, sobretot a les seves Converses de sobretaula (Tischreden) i no és estrany atès el seu caràcter vulgar. Lit. és "cagar-se el diable en alg.” i se sol emprar com una imprecació o maledicció:

• Detractor itaque circumfert [...] Sehet wie hat sich der beschiessen. Cui optime respondendum est: das frissestu. = «Cuando el difamador dice: Fijaos cómo se ha cagado aquél, la mejor respuesta será: Y tú lo vas a comer». WA 1, 50, 24s.
• Ey pfu Teufel, wie hat sich der Bapstesel beschiessen". = «¡Diablos, qué asco!, ¡cómo se ha enmerdado el papa-asno!» WA 54, 221, 5.

Hans Sachs (1494-1576), el famós Meistersänger de la ciutat imperial de Nuremberg, també la fa servir –excepcionalment– en alguns dels seus divertits Faßnachtspiel:

Hans Sachs

• Da würd mich erst der Teuffel bscheissen (IV, 122) que la Dra. M. Teresa Zurdo tradueix molt lliurement com: «¡Entonces sí que la haría buena!». I més endavant:
• Es solt vns wol der Teuffel bscheissen (V, 50) = «...nos veremos en un buen aprieto». La nota de la Dra. Zurdo serveix per aclarir més bé la naturalesa d'aquesta expressió: La traducción literal, que refleja un nivel de lengua vulgar propio de los interlocutores y no muy frecuente en H. Sachs, es "de lo contrario se cagaría en mí el diablo" (p. 257, n. 14).
• Mich wirt der rit sunst bscheisen (V, 139) = «...que si no se me caerá el pelo» (*rit es uno de los eufemismo frecuentemente aplicados al diablo).
• Hat mich der Teuffel mit dir bschissen / Du loser Mann? (VIII, 314-15) = «¿Por qué me habrá tenido que ciscar el diablo contigo, desgraciado?».

Font: Hans Sachs. Pasos de carnaval. Madrid : Cátedra, 1996.