No és la mateixa cosa

Sovint al nostre país els cristians tenim dificultats per explicar en què es basa la nostra fe. El principal problema que trobo quan parlo amb familiars i amics sobre aquest tema és un problema d'ordre -jo diria- lingüístic. En efecte, l'espanyol mig associa automàticament cristianisme i catolicisme, els considera sinònims, i a partir d'aquí la nostra explicació resulta gairebé impossible. La perversió del llenguatge que durant segles han portat a terme els capellans fa que tot se'n ressenti.

Per començar, diré que el catolicisme no es cristianisme. Sí, ja sé que això pot sonar estrany a les vostres oïdes, però és així. No vull estendre’m sobre aquest punt, però fóra bo que si algú està interessat sobre el particular, visités el web del Dr. Ian Paisley (EIPS – European Institute of Protestant Studies). Aquí trobareu cinc raons per les quals el catolicisme no s'ha de tenir per cristianisme. Qualsevol ho pot entendre.

Per això, en aquest bloc sempre que diguem "cristianisme" o "església cristiana" farem referència al que normalment es coneix per protestantisme o cristianisme evangèlic. La paraula “catòlic” significa universal i qualsevol cristià no tindria cap angúnia en fer-la servir. El mateix M. Luter en alguns dels seus escrits es declara membre de l’església catòlica. Les connotacions sectàries vindrien després, quan la reforma no aconseguí de fer-se extensiva a tota la cristiandat. Per tant, en aquest bloc als seguidors del papa els direm “papistes” (perquè a qui realmente segueixen és al papa i als seus) o “romanistes” (perquè ells mateixos així es qualifiquen en dir-se membres de l’“església catòlica, apostòlica i romana”.

Segon, no tots els que s’anomenen “cristians evangèlics” són realment cristians. Actualment hi ha multitud de sectes que no tenen res a veure amb la reforma dels segles XVI-XVII -molt menys amb el cristianisme de Crist, de Sant Pau, etc.- i que malgrat això pretenen ser evangèliques: els testimonis de Jehovà, els adventistes del setè cel, i tantes i tantes que seria avorrit esmentar-les una rere l’altre. Ja durant el segle XVI M. Luter va haver de combatre contra aquests rondinaires de la Reforma i que ell anomenava den freveln schwermern und rottischen geystern («esvalotadors entusiastes i esperits sediciosos»).

Per a mi, els cristians són, com el seu nom indica, aquelles persones que segueixen Crist i per seguir a Crist s’ha de llegir la Bíblia i tornar-la a llegir, ja que aquí trobem tot el que els cristians necessitem (‘sola scriptura’). Luter ho diu una i mil vegades.

Haec Regina debet dominari, huic omnes obedire et subiacere debent. Non eius Magistri, Iudices seu Arbitri, sed simplices testes, discipuli et confessores esse debent, sive sit Papa, sive Lutherus, sive Augustinus, sive Paulus, sive Angelus e coelo, Neque alia doctrina in Ecclesia tradi et audiri debet quam purum verbum Dei, vel doctores et auditores cum sua doctrina Anathema sunto. = «Esta reina (la Sagrada Escritura) debe dominar; todos deben obedecer y someterse a ella. No deben ser maestros, jueces o árbitros de ella, sino simples testigos, discípulos y confesores, ya sean el papa, Lutero, Agustín, Pablo o un ángel del cielo. Ninguna otra doctrina debe ser transmitida y oída en la iglesia más que la pura palabra de Dios, pues de otra manera, los doctores y oyentes con su doctrina serían anatema». Comentario a la Epístola de San Pablo a los Gálatas, 1535. WA 40:1, 120, 20-25.

En efecte, el cristianisme, tal i com ens l’explica sant Pau, els evangelistes –sobretot Joan-, sant Agustí, etc. es basa simplement en creure en les promeses que el fill de Déu fet home, Jesucrist (‘solus Christus’), ens revelà en la Biblia. És el principi que M. Luter exposà sota l’epígraf ‘sola fides’ a partir de la lectura de les Sagrades Escriptures. Sobre aquest tema tornarem a parlar.

Així doncs, ja hem limitat el camp i ja sabem qui no són cristians i qui ho són.  Ara per acabar, permeteu-me que citi uns versos del gran mestre cantaire alemany Hans Sachs on es defineix molt bé què és ser cristià:

H. Sachs. Fastnachspiele = Pasos de carnaval. X, 403-407
Du hörst das er sunst nichts begert	Ya has oído que únicamente pide (Dios)
Denn das jhn Menschlich gschlecht auff erdt	que aquí en la tierra el género humano
Jm glaube vnd vertraw allein	crea y confíe sólo en Él,
Thu jn fürchten vnd gehorsam sein	le tema y le obedezca,
Ahn rüff vnd ehre seinen Namen	le invoque y honre su nombre.

Doncs això. Es tracta de tenir fe. Totes les obres externes, totes les formes que hi ha de guanyar-se el cel fent això o allò altre, menjant això o anant no sé on... són alienes al cristianisme. Penseu que qui fa aquestes obres són idòlatres, pagans o coses per l’estil. Però mai, mai podran dir-se cristians.