L'altre dia, a TV3, en Josep Cuní va entrevistar al seu programa al catedràtic d'Economia Josep Oliver (Els Matins a la carta, 3/12/10). No puc estar més d'acord amb ell. Poques vegades l'anàlisi econòmica esdevé tan planera i tan entenedora en llavis d'un catedràtic. El que més em va interessar, però, són dos aspectes d'aquella entrevista.
En primer lloc, el Sr. Oliver denuncia la responsabilitat que van tenir i tenen els darrers governs espanyols (Aznar i Zapatero) en el gran endeutament privat del país. En efecte, fa uns mesos, durant una sessió de control al govern, el president Zapatero només es feia responsable de les finances públiques i se'n desentenia del deute privat. Si tinguéssim governants responsables, ells haurien vist –com veia qualsevol– que no era bo que els ciutadans s'endeutessin fins a les celles per aconseguir un lloc per viure. Els governants no ho volien veure, perquè ells estaven la mar de contents de que la construcció ocupés el 14% del PIB i que la seva activitat econòmica omplís les arques de l'Estat. Però la responsabilitat del governant aconsellava limitar aquest endeutament i legislar perquè els crèdits bancaris fossin més raonables i més ajustats a la realitat de les families espanyoles. O si més no, frenar la brutal expansió de les promocions immobiliàries. Ja sé que era difícil aleshores, però molts parlaven de bombolla immobiliària i els polítics haurien d'haver afrontat aquest problema. No es va fer res, i ara en patim les conseqüències.
En segon lloc, el Sr. Oliver per sort no confon les causes amb les conseqüències. Així és, sovint els analistes econòmics parlen dels indicadors de l'economia espanyola (alt índex d'atur, baixa productivitat, etc.) i diuen que les causes són un mercat de treball obsolet, una economia poc diversificada, etc. Tant unes com altres són conseqüències, perquè la causa de tot plegat es troba a la mentalitat dels espanyols. D'exemples, n'hi ha tots els dies. És en el terreny de la mentalitat on el país ensopega i a partir d'aquí la resta va de mal borràs.
Us aconsellaria que llegíssiu un petit llibret escrit pel sociòleg alemany Max Weber intitulat: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus). En aquest llibre l'autor demostra la clara relació que hi ha entre els principis cristians (i, per tant, entre la mentalitat de la gent) i el sistema econòmic que s'anomena «capitalisme». Cristians protestants, per descomptat! Ningú no ha refutat encara les tesis d'aquest llibre, malgrat que es va escriure el 1905 (i en són molts els que ho han intentat).
Per això, al final de l'entrevista de Josep Cuní a Josep Oliver podem sentir això:
El periodista: - El futur d'Europa serà més alemany o no serà?
El catedràtic: - Absolutament. O més protestants i centroeuropeus i menys catòlics i llatins, o res.
El p.: - Serà la victòria del calvinisme?
El c.: - Bueno, serà la victòria de fer les coses ben fetes. És la victòria de la gent més sèria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario