Veig a TV3 un debat al voltant de l'existència d'una capella papista a la Facultat d'Econòmiques de la UB. Resulta que la universitat ha signat un protocol segons el qual permet que hi hagi un espai exclusiu i privatiu, reservat per al culte dels seguidors del papa. Tot i que desenes dels seus temples envolten la zona universitària, no en tenen prou. Volen una capella (és a dir, una "sinagoga del diable", Ap. 2:9) al bell mig de l'espai universitari. I això ho defensaven al debat de Can Cuní, un jurista (sic) i un estudiant (resic), al·legant que estan en el seu dret de tenir un espai de culte reservat per a ells sols. Només de sentir-los, he sentit les veus de l'hidra papista que s'estén per tot arreu del nostre país, sense deixar-nos respirar ni mostrar el més mínim sentiment de pietat davant del nostre ofec.
Com sempre fan aquests, els papistes, perverteixen les paraules i els donen un significat que ni tu ni jo comprenem. Deia el jurista que l'existència d'un espai de culte privatiu de la seva confessió situat a un lloc públic (i, per tant, de tots) està recollit a la constitució del 78 perquè els poder públics han d'afavorir l'extensió de les religions, especialment de l'església catòlica. Puaaf! "Som nosaltres" -deia- "els estudiants i professor catòlics els que reclamem la capella, no el bisbat". Repuaaf!
Per sort, el catedratic que hi havia per confrontar el seu parer, s'ha revoltat i ha dit fins aquí podíem arribar. "Que li diguin quines van ser les pressions que va rebre el rector Caparrós per part del bisbat per tenir un lloc a la facultat tal i com tenien a l'any... 1962!".
L'alumne "romanista" deia que ell no pot separar-se (textual) de les seves creences quan acudeix a la facultat. Resulta ara que els estudiants van a la facultat per resar i no per estudiar. Imagineu si això s'estengués a d'altres àmbits: "Jo no puc anar a treballar a un lloc on no hi hagi una capella per poder parlar amb Déu quan em sento depre". I així acabaríem vivint a l'Aràbia Saudi i no pas a un país occidental. I això és el que volen els capellans, aquests fills del dimoni, que mai no estan assadollats. Volen més i més, és com un pou (o un ventre) sense fons on hi cap de tot: capelles, escoles, universitats, caixes d'estalvi, fundacions, bisbes castrenses (?), etc.
A la pregunta de si deixarien que aquest espai fos un espai interreligiós, han respòs: "Per descomptat que no". És com si diguessin: "Nosaltres no estem disposats a perdre els nostres privilegis, i si la resta de confessions no els tenen és perquè no són 'nostrades', són alienes al país i, per tant, que s'arrosseguin per on puguin".
Veieu per què no són cristians, que l'únic que els interessa és el poder, la seva visibilitat a la societat? No paren de recordar-nos: "Ei, que aquí manem nosaltres, per alguna raó som la religió oficial del regne".
No saben -ni els interessa saber- el que és la llibertat religiosa, ni menys encara la llibertat de consciència. Un cristià mai pretendria exhibir-se així, com ho fan ells. Reconeguem que les creences de cadascú són personals i intransferibles i, per això, hi ha temples i llocs de culte de cada confessió. Però, mai, mai en un espai de tots. Hem d'acabar amb els seus privilegis, però em sembla dificilíssim. Diuen que a Espanya hi ha llibertat religiosa, potser sí. Però el que no hi ha és igualtat religiosa. Aquí uns (els de sempre) són més que els altres i marquen el seu territori per secula seculorum.
I que consti que els cristians no volem cap privilegi. Ans al contrari, que ens deixin en pau! Posem un exemple. Heu de saber que un dels documents bàsics de la fe cristiana és l’anomenada “Confessió de fe de Westminster” (1647). Doncs bé, en aquest document quan es parla del paper del magistrat civil (cap. 23, III) es pot llegir:
«No obstant, com a pares curosos és el deure dels magistrats civils protegir l’Església de nostre Senyor comú, sense donar cap preferència a alguna denominació de cristians sobre la resta, de tal manera, que totes les persones eclesiàstiques, sigui quina sigui, gaudeixin de completa, gratuïta i inqüestionable llibertat, per a complir cada part de les seves funcions sagrades, sense violència ni perill».
I això es va escriure el 1647. Ara entens per què estem on estem?
No hay comentarios:
Publicar un comentario