Però de què es queixen?

Ahir vaig veure l'entrevista que li van fer a en Josep Miró i Ardèvol a Els Matins de TV3 i confirma fil per randa totes les meves temences sobre aquesta colla de papistes que hem de patir dia rere dia.

En primer lloc (as usual) una puntualització sobre les paraules. Hem de dir que el tal Miró es el president de l'organització E-Cristians i jo pregunto: per què fan servir la paraula "cristià" quan volen dir "papista" o "idòlatra" o ves-a-saber-què? La prova: en cap moment l'entrevistat no ha esmentat ni un sol cop Crist ni la seva ensenyança, només té a la boca paraules per al papa, l'església, els concilis, les butlles i altres foteses. Compte germà! Aquests, de cristians, només en tenen el nom. Res més.

Tot el to de l'entrevista és el de la queixa, un ploramiques que veu que hi ha "cristianofòbia" a la societat catalana i als poders administratius espanyols. Però de què es queixen? La constitució espanyola sanciona els privilegis de l'església catòlica en relació a la resta de confesions. Tenen signat un acord amb la pomposament dita "Santa Seu" que molts opinem que és anticonstitucional en més d'un punt. Tenen escoles, hospitals, centres recreatius, caixes d'estalvi, ràdios, bisbes castrenses i, fins i tot, personalitats tan destacades a la política com Duran i Lleida o Mayor Oreja (per posar només dos exemples) que fan i desfan a voler, sempre amatents per mantenir els privilegis... I a sobre tenen la barra de dir que se senten perseguits. Tu ho entens?

No hi ha cristianofòbia, sr. Miró, entre d’altres raons perquè fa segles que no hi ha cristianisme a Espanya. Els capellans s’encarregaren de destruir-lo fa temps. El que hi ha és “catolicofòbia” i la raó és ben senzilla: perquè heu fet tant de mal al país i continueu fent-lo. Heu matat i asssassinat persones decents en nom de Déu (recordeu els "autos de fe" i la Inquisició, la creuada del Franco) i encara no heu demanat perdó. Això en el passat, només cal llegir la història d’Espanya entre els segles XVI i XX per veure quant de mal van fer els de la sotana juntament amb els qui els donaven suport -com ara vostè. Durant segles mantinguereu el poble en la ignorància i el fanatisme, éreu els taliban de l'època. Fins i tot hi va haver un papa que condemnà el liberalisme, i després parleu de llibertat... de la vostra, per fer el que voleu! I més recentment, aquí i ara, us aferreu als vostres privilegis i no voleu deixar d’ésser la religió oficial de Catalunya i Espanya. La referència moral de la societat, dieu, i jo penso: Que Déu ens agafi confessats!

Jo sóc cristià perquè pertanyo a l’església de Crist (l’única església digna d’aquest nom). L’església on vaig és petita, minúscula, però fou la primera a tot Espanya en predicar l’Evangeli i ho continua fent a dia d’avui. De fet, no som església perquè l’Estat no ens reconeix com a tal. Als seus ulls, nosaltres som com una associació d’amics dels lepidòpters. Ni subvencions, ni ajuts,... ni els volem i no ens queixem tant com el sr. Miró. Aquesta és la situació que consagra el papa i els seus secuaços: Llibertat religiosa (amb matissos) i desigualtat religiosa (amb els Miró de torn com a casta privilegiada). I contra aquesta injusticia no hi ha ningú que ens defensi, que aturi aquests llops amb pell d’ovella.

Diu aquest senyor que estan fent plans per ajudar els cristians de la Xina i dels països musulmans. Apa, sí que aneu lluny, sí que teníu recursos. Per què no ajudeu els cristians que teniu a casa vostra? Només cal deixar de pressionar l’Estat, deixar de bordar a les autoritats civils i conformar-se amb el que ha d’ésser una església: predicar l’Evangeli i administrar els sacraments. Però això és massa senzill per a vosaltres. Vosaltres, que aspireu a coses tan preclares i sublims...

I com sempre vull acabar citant el Dr. Luter, el qual ja ens previngué contra gent d’aquesta mena: Dico itaque: neque Papa neque Episcopus neque ullus hominum habet ius unius syllabae constituendae super Christianum hominem, nisi id fiat eiusdem consensu. Quicquid aliter fit, tyrannico spiritu fit = Afirmo, per tant, que ni el papa ni el bisbe ni cap altre home està facultat per a dictar ni una sola síl·laba sobre l’home cristià sense el consentiment d’aquest. Qualsevol altra conducta és una tirania espiritual. De captivitate Babylonica Ecclesiae.

Així és.